Monuments públics de Manresa

October 31, 2012, 4:55 am

Monument a Manresa (1979).

Barri de la Balconada.

Inaugurat en 1979, es una obra de Josep M. Subirachs, amb la col-laboració dels arquitectes Celestino Chinchilla i Josep Oliva. Aquest monument, fet de formigó, representa l'escut de la ciutat: les quatre barres i la creu de sant Jordi. Els diversos componente adquireixen volum mitjançant quatre pilars que, lleugerament inclinats i amb diferents alçades, es drecen cap amunt. Un d'aquests pilars, a pla terreny, es perllonga mes que ele restants per tal d'encreuar-se amb una altre disposat horitzontalemt, amb el qual formen la creu. Tot el conjunt apareix profusament texturat, tret que només es fa patent si hom s'hi atansa.

La "Ben plantada" (1977).

Final passeig Pere III.

Durant les festes de la Llum de 1977 s'inaugurà el monument als iniciadors de la sèquia amb la famosa escultura central de la "Ben Plantada", obra de Josep Clarà. Són ben conegudes pels manresans les polèmiques que durant mesos hi hagué per la conveniencia o no d'exhibir-la a la via pública, donat que alguns sectors ciutadans consideraven que podia ofendra la moral. La "Ben Plantada es una de les millors obres de Clarà i de l'art noucentista. L'equilibri, la mesura, la forma nítida, el volum sòlid i compacte son cualitats de l'escultura.

Monument a les festes de la Llum (1977).
Parc de l'Agulla.

Al Parc de l'Agulla es va "plantar" aquest monument per les festes de la Llum de 1977, sent l'autor Jordi Garcia. Observem Montserrat, un arbre, el sol i les ones del mar.

Monument a Xesco Boix (1987)

Parc Puigterrà.

Projectat per Jaume Espinalt, es un monument totalment integrat en la natura, per tal com és format per la superposició d'uns blocs de pedra desvorallats, sobre els quals ressalta una escultura de bronze feta per Ramon Oms. La figura representa una nena asseguda que sosté una gorra amb les mans. Submergida en un ambient de calma i de repós, fixa el seu esguard vers l'infinit totalment desconnectada de l'entorn.

En un extrem de la part davantera hi ha una placa irregular de bronze amb la llegenda commemorativa.

Fou inaugurat l'any 1987 en homenatge a Xesco Boix, amb el patrocini del grup Ralles i de l'Ajuntament de Manresa.

Monument a la Comarca del Bages (1978).

Plaça de Bages.

Fou erigit com homenatge de Manresa al Bages, pel Col.legi Oficial de Perits i Enginyers Tèctics Industrials de Manresa.ês constituït per una base cubica de pedra amb elements metàl.lics als costats. Hi sobresurt un mapa del Bages amb els noms de les comarques veïnes i l'escut de Manresa, axís com una serie de figures simbòliques al.lusives a les fonts de riquesa de la comarca: industria, comerç, agricultura i ramaderia.. Tanmateix s'aixequen uns cilindres hiperboloides d'acer, que és l'element més visible i destacat del conjunt.

Sentinella de la Pau. (2002)

Carrer Abat Oliva.

Escultura realitzada per l'artista manresà Marzo-Mart. Juntes de compensació del sector Bases de Manresa.

Monument de la Plaça de la Creu (Mil-centenari) (1990)

Plaça de la Creu.

Aquest monument substitueix una palmera que havia centrat aquesta plaça durant força temps.

Envoltat per un parterre circular, cobert amb gespa, plantes i flors, s'aixeca un cos que tendeix a la forma cilíndrica, format per unes peces de ferro recobertes per una capa d'óxid, les quals s'adapten a un perímetro circular irregular.

Aquesta escultura de caire monumental, realitzada per Maria Angels Freixanet, fou erigida en aquesta plaça l'any 1990.

Escultura móbil. (1982).
Terminal d'autobusos

Es tracta d'una escultura metál-lica pintada de negra. A partir d'un peu, se superposa un eix rotatori que fa de suport a un conjunt de plaques, disposades en diverses direccions, que emmarquen uns vidres tenyits amb els colors primaris. Quan fa vent, les plaques es mouen i se superposen, de manera que els colors primaris es converteixen en els secundaris.

Caracteritzada pel dinamisme, fou realitzada per Francesc Fornells en 1982.

Dona. (1997).

Obra de l'escultor Ramon Oms i Pons "plantada" l'any 1997 al Parc de l'Agulla.

Monument a Pere III el Ceremoniós. (1989).

Després de més de vint anys i cansat d'estar en lloc que no li corresponía, el Rei Pere III el Cerimoniós, es trasllada al passeig que honora el seu nom. Concretament, presidint la plaça de l'església de Crist Rei (Alexandre Soler i March i Josep Mª Armengou Vives), a la cruïlla del Passeig Pere III, amb el carrer Guimerà.

Fins ara i des de 1989, estava en un parc poc transitat, lloc que el Rei rivalitzava amb la façana posterior del casino de Manresa, avui biblioteca.

L'estàtua del rei Pere III és obra de l'artista manresà Ramon Majà, amb els esbossos i orientacions de l'escultor Frederic Marès, que Caixa Manresa va lliurar a la ciutat l'any 1989.

Monument a Catalunya (1990).

Plaça Lluis Companys.

S'articula de dos cossos interposats que adopten la C de Catalunya seccionada. S'assenten sobre un cercle de marbre tot i que desplaçats del centre.

L'autor fou Agustí Penadés.

Monument al Gos (1979)

Parc de l'Agulla.

S'estructura a partir de quatre pilars que suporten un bloc cúbic de pedra, sobre el qua¡ retornen ele pilars, pero ara col•locats mes junte i assolint diferents algades. En dues de les cares del bloc cúbic sobresurt la figura d'un gos que, contrastant amb el formigó, adquireix volum mitjangant una série de plaques superposades, fetes de ferro bronzejat. Una de les cares restants mostra un conjunt de texturas, mentre que Valtra llueix la llegenda commemorativa.

Es tracta d'una obra realitzada per Josep Barés l'any 1979.

A l'ombra (1990).

Aquesta escultura s'anomena "A l'ombra" i va ser realitzada per l'escultor manresà Ramon Oms, l'any 1990. Es troba situada , a la ciutat de Manresa a la Plana de l'Om. L'obra està ubicada just a sota d'un om. Està feta de bronze i ès a mida natural i a la vegada un element funcional i ornamental. El mateix autor te d'altres esculturas a la zona, una d'ellas, a la plaça de l'Èsglesia de Rajadell, a Fonollosa, Suria...

Monument als Geganters (1990)

A la remodelada plaça dels Infants criden l'atenció les figures de dos gegants fets amb planxes de ferro soldades.

El gegant es representa amb el cos senser, mentre que la geganta, situada devant seu, ha estat escapçada inferiorment per tal de donar cabuda als infants que vulguin penetrar a l'interior.

Aquest monument, dissenyat per Ramon Jounou, fou erigit l'any 1990, arran de la proclamació de Manresa com a ciutat gegantera.

Monument a la Llum (1982).
Plaça del Infants.

Monument esquemátic compost per dos blocs plans totalment fusionats —el de la dreta de pedra i el de I'esquerra, de formigó—, ele quals son envoltats per una piscina por profunda, d'on surten tres brolladors d'aigua. El bloc de la dreta és dividit en dos registres: el superior conté un dibuix incís que representa les muntanyes de Montserrat i la dedicatoria (A LA LLUM), mentre que l'inferior ens detalla la data commemorativa. En el panell de l'esquerra ens situa el mapa de la sèquia. El seu autor: Jaume Soldevila.

Monument a l'Adolescéncia (1990)
Carrer Sant Miquel.

Aquesta escultura, de bronze, destaca entremig d'un bloc de pedra en forma piramidal. Realitzat per Josep Barés

Monument al teatre (1993).
Carrer Sant Miquel.

Dos rostres de bronze, encastats a la cara frontal del bloc de pedra monolític, substitueixen les clàssiques màscares al-lusives a l'art dramàtic (drama i comèdia, tristor i alegria). Fou dissenyat per Ramon Oms l'any 1993.

Monument commemoratiu del Mil-lenari de Catalunya (1989)
Plaça del Mil.lenari.

Monument molt simple consistent en tres barres de ferro corbades que, arrencant del terra, s'enlairen per a unir-se al centre, d'on penja una peça de telar. El fet que una de les barres sigui perforada amb oberturas circulars de mides diferente li confereix lleugeresa, alhora que li dóna dinamisme. Situat al centre de la plaça, es inserit en un parterre circular vorejat de gespa, que fa destacar el paviment empedrat del centre. En una lápida, situada a pla terreny, hi ha la llegenda commemorativa i el nom de l'autor. Dissenyat per Enric Pladevall, fou inaugurat en 1989.

Monument a la Sardana (1963)
Plaça Cots.

Obra de Jaume Soldevila. Fou erigit l'any 1963 quan Manresa fou proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana. Es centrat per quatre pilars de pedra sorrenca units per una plataforma circular, on dos blocs de pedra corbata i units representan dos persones que aixecant els braços s'enllacen les mans, com a definició de la sardana. Dos blocs plans, de pedra davallen suaument i de manera oposada cap al centre. En el primer s'encasta la figura de sant Jordi, dalt d'un cavall, mentre que en l'altre hi ha la inscripció al-lusiva a les muntanyes de Montserrat al cantó oposat.

Monument a sant Jordi (1981)

Es tracta d'una escultura exempta que representa sant Jordi. Bo i nu, escomet amb una espasa, que branda amb la má dreta, un drac de reduides dimensions, situat entre les seves carnes. Altrament amb el brac esquerre es protegeix amb un escut. Aquesta escultura és una reproducció d'una obra de Francesc Sitjar, el qual l'havia esculpida inicialment a manera d'alt-relleu i amb unes proporcions més reduides. Fou inaugurada l'any 1981.

Monument a Josep Anselm Clavé (1919)

Aquest monument fou projectat per Bernat Pejoan i realitzat per Josep Andreu Casanovas. Tot i essent del 1919, es la tipica obra del segle XIX i alhora hereva dels models romans. Feta de pedra, està formada per una base sobre la qual s'aixeca una columna que té la meitat inferior amb els fust llis i la superior amb el fust acanalat. A la part central hi ha un anelldecorat amb motius vegetals, l'escut de Manresa i la data de realització. Damunt la columna un capitell d'rdre jònic en que descansa el bust del músic. ës un momument eclèctic que la contaminació ha ajudat a ennegrir i envellir-lo.

Monument a Josep M. Vives

Aquest conegut advocat es recordat amb un monument molt simple i esquemátic, consistent en un tros de columna de fust llis.

↧

Article 3

December 22, 2012, 2:31 am

≫ Next: Santuari de Meritxell. Andorra

≪ Previous: Monuments públics de Manresa

↧

Santuari de Meritxell. Andorra

January 1, 2013, 2:29 am

≫ Next: Font d'Hèrcules. Antoni Gaudí.

≪ Previous: Article 3

Meritxell. Parroquia de Canillo. Andorra.

"En projectar el nou santuari l'any 1976, l'arquitecte català Ricard Bofill, va voler reflectir alguns elements simbòlics que posessin de manifest les particulars connotacions d'aquest espai singular. Amb el sol incrustat damunt l'altar va voler significar el nom de Meritxell, provinent, segons el filòleg Coromines, del mot llatí meridien, migdia; amb les dues naus que es creuen, la confluència dels camins que porten de l'una a l'altra frontera i de la vall del Valira del Nord a la del Valira d'Orient; amb les parets tallades horitzontalment per la part superior, l'incendi que colpí el temple, i amb el claustre descobert, la protecció de la Mare de Déu que vetlla sobre el cel d'Andorra."
................................................................

Santuario de Meritxell

1974, Principado de Andorra, Andorra

La antigua capilla de la Virgen de Meritxell, patrona del Principado de Andorra, fue víctima de un incendio durante las fiestas patronales de 1972. El Taller de Arquitectura recibió el encargo de la reconstrucción del santuario, pero evitó hacer un trabajo arqueológico que se hubiera limitado a reponer las piedras caídas en su lugar original. Se construyó un nuevo santuario realizado en base una reinterpretación de los principios teóricos de la arquitectura románica dentro de un diseño moderno, asumiendo el pasado arquitectónico pirenaico y siendo una excepción en el escenario de degradación progresiva que ha sufrido el Principado, causado por una total ausencia de planificación ordenamiento constructivo. Todos los elementos de las plantas y las fachadas están relacionados a través de un esquema numérico armónico que se traduce en una severa geometría compositiva. La decoración geométrica acentúa la interdependencia de todo el conjunto en una unidad que asimila y contrasta con las ruinas de las construcciones más antiguas, a través de un sugerente juego de cambio de escala. El santuario construido, cerrado prácticamente todo el año, forma parte de un proyecto más ambicioso y nunca realizado que cruzaba el valle y ordenaba y repoblaba el paisaje circundante.

Ricardo Bofill Taller de Arquitectura

El mateix cel s'integra en les formes del santuari.

L'antic santuari de Meritxell, d'origen romànic, reformat i ampliat el segle XVII, va ser destruit per un incendi el 1972. L'antiga capella ha estat condicionada com a espai de record.

A la vora d'aquest antic santuari s'aixecà el nou temple, inaugurat el 1976.

L'Altar, just al centre.

Podríem interpretar el claustre cobert i integrat en el mateix espai i entorn?

La imatge actual s'ha refet el més fidelment possible i es troba al nou santuari de Meritxell.

Així com les escultures corresponents als set Sants titulars de les parròquies andorranes, que donen fe de Meritxell com a Santuari Nacional.

Sens dubte és un edifici, una obra d'art, que s'emmarca ni més ni menys amb la natura d'una manera i formes que de tan senzilles, es fan divines.

Per acostar-se a l'església, s'han de pujar les rampes, és com fer un recorregut cap a Ella, primer sembla que t'allunyis, per després girar i arribar-hi tangencialment, descobrint-la poc a poc.

↧

Font d'Hèrcules. Antoni Gaudí.

February 5, 2013, 1:25 am

≫ Next: Casa Mauri. La Pobla de Segur

≪ Previous: Santuari de Meritxell. Andorra

Palau Reial de Barcelona.

Dins del marc del nou Palau Reial de Barcelona i en el bosquet de bambús hi ha la font d'Hèrcules, de pedra i ferro forjat, obra d'Antoni Gaudí (1884), i que va ser concebuda per a la finca que la família Güell tenia a Pedralbes, part dels terrenys de la qual van ser cedits per a la construcció del nou Palau Reial de Barcelona. Durant molts anys, aquesta font va restar amagada per la vegetació, i la seva existència no va ser descoberta fins a l'any 1984, quan es van realitzar uns importants treballs de neteja. El cap d'un drac fa de broc, des d'on raja l'aigua, i a sota hi ha una pica de pedra amb les quatre barres al frontal. Als costats hi ha un banc corbat de pedra i a sobre de la peanya d'on surt el cap del drac, un bust de marbre que va ser col·locat l'any 1984 en substitució de l'original, quan la font va ser descoberta i restaurada, cent anys després de la seva construcció.

La font d'Hèrcules de pedra i ferro forjat

La font amb una pica de pedra amb les qutre barres.

El cap d'un drac molt treballat fa de broc.

Enmarcat per un bosquet de bambù hi trobem la font

A tocar de la font hi trobem l'umbracle, fet d'una pèrgola parabòlica coberta de plantes enfiladisses, també obra d'Antoni Gaudí.

↧

Casa Mauri. La Pobla de Segur

February 6, 2013, 3:48 am

≫ Next: Bar Torino (1902-1911).

≪ Previous: Font d'Hèrcules. Antoni Gaudí.

La Pobla de Segur

Ramon Mauri i Arnalot va ser el propietari i constructor (1903 i 1907) d'aquest palauet i residència modernista rural construït amb els materials i la decoració propis d’aquest estil però amb la singularitat de la llunyania. L’estructura exterior no disposa de línies ondulades pròpies del modernisme. En tot l’edifici hi ha una presència del món natural i una asimetria que accentua el dinamisme de la construcció. Casa Mauri recupera els oficis artesans integrant a l’arquitectura les arts aplicades. Mosaics, vitralls i forja destaquen d’una manera esplèndida. Els mosaics són realitzats per Lluís Bru i Salelles autor dels mosaics del Palau de la Música Catalana i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, entre d’altres. Actualment Casa Mauri és la seu de l’Ajuntament i en l’antic garatge hi ha l’Oficina de Turisme. El complex disposa d’uns jardins de l’època.

El moli d'oli amb l'escultura de Sant Josep obra de l'escultor modernista Josep Llimona.

Jardins amb fanals i decoracions modernistes

Façana de ponent.

Sant Josep de Josep Llimona coronant la façana del moli d'oli.

Vista general dels arrimadors del vestibul

Porta d'entrada amb les inicials de Ramon Mauri

Marlets sobre les cenefa amb medallos grans

Detall de mosaic d'un dels balcons amb les inicials R. M.

↧

Bar Torino (1902-1911).

February 27, 2013, 1:39 am

≫ Next: El campanar de Sallent

≪ Previous: Casa Mauri. La Pobla de Segur

Gran Via-Passeig de Gracia

Aspecte simulat que tindria avui el famós bar torino enderrocat el 1911.

On hi van colaborar figures indiscutibles del modernisme català com Josep Puig i Cadafalch, Antoni Gaudí i Pere Falqués.

↧

El campanar de Sallent

March 11, 2013, 3:42 pm

≫ Next: Casa Guardiet. Vilafranca del Penedès

≪ Previous: Bar Torino (1902-1911).

Plaça de Santa Maria-carrer Clos. Sallent. Barcelona

A finals del segle XIX i amb la iniciativa, primer dels rectors Dr Codina i més tard de Josep Esquerrà i el Mossén Pere Pi, l'arquitecte sallenti Josep Torres i Argullol, va alça el campanar de Sallent que va quedar unaugurat l'any 1901. Es de planta rectangular (5mx4'45m). Murs de carreus ben escairats amb cantoneres ressaltades de maó vist, dividit en quatre cossos per motllures, amb contraforts al primer cos, porta d'entrada posterior a l'esglesia, finestral al segon cos, rellotge d'esfera al tercer i finestres amb campanes al darrer; cornisa i terrat de barana calada amb pilars germinats als angles; totes les finestres son d'arc de mig punt, amb bordó sobre mènsules, obertes a cada cara; en alguna hi són dobles. Adossat a l'àbsis encarat a ponent.

Així com l'Església es va desmuntar pedra a pedra fins als seus fonaments al començament de la guerra "incivil" espanyola, el campanar va quedar indultat d'aquesta desfeta, pel poble i per el seu rellotge, en ser de "utilitat pública". Tanmateix, les campanes foren despenjades i fosses per a fer material bèlic durant el mateix període.

La seva alçada es de 38,08 metres.

El Campanar fou inaugurat el 1901, ens ho certifica el gravat ubicat on ens indica la senyal.

L'actual església de Santa Maria (inaugurada l'any 1946), a la plaça que rep el seu nom, i el campanar.

El dia 3 d'agost de 1946, es va celebrar la benedicció de les 4 noves campanas, que van rebre els noms de:

La primera: Martina-ValentinaMaria. La segona: Pilar-Isabel-Teresa. La tercera: Ângels-Mercè-Joana i l'última: Carme-Caterina-Petra.

Vistas desde el campanar: el carrer Cós.

L'antiga fabrica de Cal Sal.

El col.legi Torras Amat, presidint el parc municipal Pere Sallés.

La Potasa.

Els pisos nous de la zona de la plaça Sant Bernat i l'antiga casa del que va ser metge del poble, el Dr. Genaro Melcior, al carrer Clos.

Un rellotge vist des de les entranyes del campanar.

Panoràmica de la zona nord de Sallent

↧

Casa Guardiet. Vilafranca del Penedès

March 24, 2013, 4:12 am

≫ Next: Les arts decoratives. Vilafranca del Penedès.

≪ Previous: El campanar de Sallent

Carrer de la Cort, 28. Vilafranca del Penedès.

El 1909 l'arquitecte Eugeni Campllonch i Parés incorpora, com ja passa en d’altres edificis modernistes, elements propis i definitoris d’aquest estil de principis de segle XX a Catalunya dins d'una tendència medievalista. Hem d’esmentar la tribuna del xamfrà , que recorda la casa Batlló de Gaudí, amb magnífics motllurats amb motius vegetals repujats, i una línia lobulada a les golfes, que culmina aquest magnífic edifici de sinuoses i boniques formes.

Façana lateral del carrer de la Cort.

Tribuna amb magnífics motllurats amb motius vegetals repujats.

↧

Les arts decoratives. Vilafranca del Penedès.

March 24, 2013, 5:05 am

≫ Next: Cripta de Santa Maria. Vilafranca del Penedès.

≪ Previous: Casa Guardiet. Vilafranca del Penedès

Carrer de Santa Maria. Vilafranca del Penedès

Al voltant de la basílica de Santa Maria, mes concretament al carrer Santa Maria trobem tres peces de mobiliari urbà, com ara els fanals del carrer de Santa Maria. Són dos llums de composició simètrica, d'estructura radial, amb guarniments de ferro forjat i vitralls de colors.

Carrer Santa Maria

↧

Cripta de Santa Maria. Vilafranca del Penedès.

March 26, 2013, 12:09 pm

≫ Next: Casa Guasch Estadella. Vilafranca del Penedès

≪ Previous: Les arts decoratives. Vilafranca del Penedès.

Plaça de Santa Maria. Vilafranca del Penedès

A la cripta de la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès (façana neogòtica de 1903), ens trobem amb un conjunt escultòric del davallament de la Creu. Es tracta d'una peça essencial dins les obres de Josep Llimona, de l'any 1916 i és la millor que hi ha a la basílica. És una obra d'art essencialment religiosa. S'aixeca al fons de la cripta sobre un basament de pedra calcària i sent la propia obra de marbre de Carrara. Està formada per un conjunt de figures, concebudes com un episodi narratiu en què es plasma el moment de l'enterrament de Crist i s'hi representen set persones que hi van prendre part. La impregnació d'idealitat modernista i el profund sentiment religiós de Llimona va infondre a aquest grup escultòric una vibració d'un fet sagrat únic.

Detalls del conjunt escultòric del davallament de la Creu de Josep Llimona

La signatura de Llimona en l'obra que esmentem.

L'altar de Sant Fèlix és de marbre blanc i roig. Dos àngels aletejant aguanten la peanya. Una senzilla llosa de mabre tapa les relíquies del màrtir.

Sant Fèlix.

La cripta va ser construïda entre els anys 1558 i 1561, sota el presbiteri. Està coberta amb volta de creueria molt rebaixada, de gruixudes nervadures.

↧

Casa Guasch Estadella. Vilafranca del Penedès

March 27, 2013, 4:00 am

≫ Next: Casa Fortuny. Vilafranca del Penedès.

≪ Previous: Cripta de Santa Maria. Vilafranca del Penedès.

Carrer de la Parellada, 39. Vilafranca del Penedès
Aquest magnífic edifici entre mitgeres fou erigit per Santiago Güell i Grau el 1905 . Al primer pis una galeria amb barana de forja ornamentada amb tirabuixons i motius florals presideix la façana principal de la casa, de la que també en destaquem els guardapols motllurats en relleu i els tres òculs al segon pis, que precedeixen al terrat superior. Tota la portalada decorada sempre amb fonamentació vegetal, i en tot moment flanquejada per una renglera de falsos carreus a banda i banda de la mateixa, que fa ressaltar la façana en conjunt. A l'interior destaquen la sala principal i la galeria que dóna al pati amb la decoració del sostre amb motllures de guix, guixeries, pintures i vidrieras emplomades

Al primer pis una galeria amb barana de forja ornamentada amb tirabuixons i motius florals

Antiga Farmàcia Güell.

La decoració del sostre amb motllures de guix i pintures

Tapissos i decoració de l'època en molt bon estat de conservació

Vidrieres de gran colorit emplomadas

Unaltre bell tapis de l'època.

Decoraciò de principis del segle XX.

El meu agraïment a la família que em va permetre fotografiar les seves estançes modernistes.

↧

Casa Fortuny. Vilafranca del Penedès.

March 28, 2013, 1:00 am

≫ Next: Casa Roda.Figueres

≪ Previous: Casa Guasch Estadella. Vilafranca del Penedès

Rambla de Nostre Senyora, 11-13. Vilafranca

Edifici construït l'any 1909 per l'arquitecte Santiago Güell, durant el que s'ha denominat com el ple modernisme a Vilafranca. La casa es desdoble en dos trams de diferents alturas, i una orla ressegueix verticalment la façana i divideix el parament en dues parts. Hi destaca una tribuna amb aplicacions de ceràmica vidrada, vitralls de colors i ferro forjat. La Casa Fortuny conserva encara elements prou importants com per a testimoniar la importància del seu origen, destacant el vestíbul amb escala, columnes de pedra, les sales principals que es mantenen i la façana que sense cap ornamentació especial té un caràcter singular, que la relaciona amb altres de l’època.

Tribuna amb aplicacions de ceràmica vidrada, vitralls de colors i ferro forjat.

La casa es desdoble en dos trams de diferents alturas, i una orla ressegueix verticalment la façana i divideix el parament en dues parts.

↧

Casa Roda.Figueres

April 8, 2013, 11:55 pm

≫ Next: Enramades Sallent 2013.

≪ Previous: Casa Fortuny. Vilafranca del Penedès.

Carrer Sant Llatzer, 58. Figueres. Girona

Casa promoguda per l'industrial Alfons Roda Campistol que exemplifica la versió més popular, carregada i estrident del modernisme dels mestres d'obres. Aquesta contrucció és una de les peces més originals i referenciades de la versió popular del modernisme de mestre d'obres a Catalunya. És un edifici entre mitgeres construït l'any 1911. Respon clarament a l'estètica modernista, amb influències de l'Art Nouveau i de l'estil Secessionista. Destaca especialment el balcó principal i sobretot el coronament, amb un curiós balconet central. La decoració de la façana produeix una composició equilibrada, sense que es focalitzi l’atenció en cap lloc concret, sinó en tot el conjunt. També hi ha equilibri entre horitzontalitat (balcó corregut, línies de llindes i línia decorativa del remat) i verticalitat (cos central de remat, amb franges verticals com pilastres, i laterals, reforçats amb les mateixes franges). Com a elements decoratius, cal esmentar les llindes de les obertures, amb formes vegetals i florals, que es converteixen en formes femenines a l’obertura central a sota del balcó, com una mènsula. Així com la barana del balcó, una sèrie de formes vegetals que s’entrellacen amb línies sinuoses en “fuetada”, i la figura escultòrica femenina, molt característica del Modernisme, que centra la composició. El nom que figura escrit al capdamunt, "HEJME", significa en esperanto "a casa teva".

Una figura femenina, molt característica del Modernisme.

“HEJME”, paraula que en esperanto significa “a casa teva”.

Figura femenina central a sota del balcó, com una mènsula.

Trancadis de ceràmica, escultures i ornamentació vegetal, donant una composició equilibrada..

↧

Enramades Sallent 2013.

June 5, 2013, 4:28 am

≫ Next: Fira Modernista de Barcelona 2013

≪ Previous: Casa Roda.Figueres

Les Enramades se celebren per Corpus amb l’engalanament dels carrers i la celebració i organització de diferents actes. Són una festa molt antiga que es remunta fa 600 anys, quan els carrers es guarnien al pas de la processó de Corpus. Se n’ha trobat documentació del segle XIII. L’origen de la festa és religiós i està vinculat al pas de la processó del Santíssim Sagrament, moment en el qual s’engalanaven els carrers amb garlandes vegetals, amb flors i branques de boix i d’olivera, a l’igual que en d’altres localitats es rebia amb grans catifes de flors.

És la festa més representativa del patrimoni cultural de Sallent.

Carrer Sant Bernat

Carrer Clos

Carrer Cos: primer tram

Passejant per aquest tram del carrer Cós ens trobem amb la casa natal de Sant Antoni Mª Claret.

Carrer Cos: segon tram

Carrer Cos: tercer tram

Carrer Unió
Aquest any el tema del carrer Unió es el modernisme.

Carrer Àngel Guimerà

Carrer Sant Esteve

↧

Fira Modernista de Barcelona 2013

June 5, 2013, 11:00 pm

≫ Next: Pont Eiffel. Girona

≪ Previous: Enramades Sallent 2013.

Detall de la casa Lamadrid situada en el número 113 d'aquest tram del carrer Girona.

També en aquest tram, al número 122 podem veure la casa Granell.

Alguns detalls gràfics de la recent celebrada Novena Fira Modernista de Barcelona 2013, al carrer Girona, entre Aragò i Diagonal, els dies 31 de Maig i 1 i 2 de Juny.

Belleses Modernistes

Alcoi modernista

Passejades pel Modernisme

Melilla

Barcelona

Astorga

Valles oriental

Museu del Modernisme Català

Catalunya

Ruta del Modernisme de Barcelona

El fotograf "fotografiat"

Un Ford, també present a la Fira

Jocs de l'època

!!!Molt ben assegut!!!

La forja: tan present en les obres Modernistes

Alcoi

El periodista Ramon Miravitllas fent el pregó.

↧

Pont Eiffel. Girona

August 26, 2013, 2:47 am

≫ Next: Casa Muley-Afid

≪ Previous: Fira Modernista de Barcelona 2013

Aquest pont, popularment conegut com el Pont de ferro o pont de les Peixateries, fou construït per Gustave Eiffel i Cie. en 1876, tretze anys abans de la inauguració de la famosa torre parisenca, i firmà com arquitecte Manuel Almeda. Es tracta d'un pont amb estructura totalment de ferro units amb reblons, d'un tram de llargada de 41,5 metres i 2,62 metres d'ample, situat a 7 metres de la llera del riu Onyar.

L'esmentat pont va donar gran vitalitat a la ciutat de Girona ja que apropà al cor de la ciutat antiga de la Rambla amb el carrer Santa Clara i la nova, que s'obría a l'exterior. Les revingudes del riu provocar la substitució de l'antiga palanca de fusta de color vermell, per el nou pont, que heretà al mateix color.

Com a curiositat destacarem que el pont gironi té una replica a Narbonne d'estructura similar.

L'Enginyer i Arquitecte Gustave Eiffel, mundialment famós per la torre parisenca va ser el constructor de l'esquelet metàl-lic de l'Estàtua de la Llibertat que França va donar a New York, així com el viaducte de Garabit, el pont penjant a Libertador a Táchira (Veneçuela) i altres.

En prespectiva

La seva amplitud 2,62 metres

Des del carrer Santa Clara

Tota l'estructura lligada amb reblons metàlics

Des de La Rambla

Vista en prespectiva

L'església de Sant Feliu i la Catedral des del pont

Certificació del constructor

Placa informativa a l'entrada de La Rambla

Aprofito l'ocasió per expressar el que he pogut llegir en més d'una ocasió. La idea de construir la torre Eiffel a Paris primer va ser exportada a la ciutat de Barcelona amb motiu de l'exposició de 1888, però la idea va ser descartada gairebé d'inmediat per la seva envergadura i cost. També és cert que la idea de fer-la a Paris no va ser plàcida doncs va tenir molts detractors. Al final guanyà el raonament intel-ligent i gràcies a les noves tecnologies de llavors no va ser desmuntada com era previst fer-ho passats uns anys. Avui símbol de tot un país dels més desenvolupats del món.

Per els que crèiem, per haver-ho llegit en més d'un mitjà, que la construcció de la torre Eiffel va ser oferta a Barcelona per l'exposicion de 1888, l'admirat i llegit periodista i cronista de la ciutat Lluís Permanyer, ens esvaeix qualsevol dubte en aquest enllaç que us adjuntoaquí

↧

Casa Muley-Afid

September 25, 2013, 3:58 am

≫ Next: Torre Unifamiliar

≪ Previous: Pont Eiffel. Girona

RUTA MODERNISTA. Element 93

Passeig de la Bonanova, 55. Barcelona

El sultà Muley Afid, fill de Hassan I i califa de Marraqueix que el 1908 i que, en acabar una lluita fratricida pel llegat del su pare, es va exiliar a Barcelona i després de viure durant temps al desaparegut Hotel Oriente, encarregar al 1911 a l'arquitecte Puig i Cadafalch una casa al passeig Bonanova per la seva residència, que va ser acabada en 1914. Es tracta d'un edifici aïllat envoltat d'un jardí amb planta baixa i pis, amb terrasses i miradors, coronada per una torre que domina el conjunt residencial. Decorada amb blanques parets, l'arquitecte les complementa usant el maó, juntament amb les teules vidriades de color verd i els plafons esgrafiats damunt les obertures, especialment a la tribuna decorada amb columnes salomòniques de maó. A l'interior, hi ha una sala al pis superior amb un fris amb imatges de nens jugant, gent a la platja, uns joves jugant a futbol, escenes d'equitació, curses de cotxes, motius de casera, el vol de l'avió, el joc de billar i els escacs. Es tracta d'unes pintures al fresc d'autor desconegut, tot i que s'han atribuït a Opisso, que durant la restauració de l'edifici es varen arrencar i traspassar a plafons. Un cop reinaugurada la casa, els plafons ocupen la ubicació original.

Tribuna decorada amb columnes salomòniques de maó.

Residencia envoltada d'un jardí

Decorada amb parets blanques, esgrafiats i maó vermell

La façana principal en detall

↧

Torre Unifamiliar

September 27, 2013, 12:09 am

≫ Next: Casa Rialp

≪ Previous: Casa Muley-Afid

RUTA MODERNISTA. Element 99

Carrer Cister, 25. Barcelona

L'obra es de l'any 1907 i el seu autor desconegut. Les principals característica de la façana són la torrassa mirador amb cúpula, els motius florals i curvilinis i les seves vidrieres mosaic. També són de destacar les baranes que decoren el terrat i emmarquen el gravat de l'any de construcció de la casa. Falsos carreus ornamentan les façanes.

L'any 1982 es van rodar diverses escenes destacades de la pel · lícula "La plaça del diamant", pel · lícula inspirada en el llibre del mateix títol de l'escriptora Mercè Rodoreda.

Actualment l'edifici acull un cafè restaurant.

El capcer de la façana del carrer Melilla ens testimonia l'any de construcció.

Façana del carrer Cister.

Motius florals en les seves obertures

↧

Casa Rialp

September 27, 2013, 11:37 pm

≫ Next: Farinera i Casa Teixidor. Girona

≪ Previous: Torre Unifamiliar

RUTA MODERNISTA. Element 100

Carrer Dominics, 14. Barcelona

Casa residencial de 1908 obra de l'arquitecte, nascut a Reus i colaborador de Gaudí, Joan Rubió i Bellvé, amb un interessant treball de maó vist i murs de maçoneria. El maó forma els enquadraments de les finestres, les columnes salomòniques i l'aler de la balconada angular, la torre mirador. Tanmateix destacarem la marquesina de ceramica vidriada de l'entrada al conjunt per el carrer dels Dominics. A l’interior es troben les pintures de Joaquim Torres García, pintor uruguaià.

Una potent torre-mirador

En aquest aler ens torna a demostrar l'arquitecte les seves grans qualitats de dissenyador

La marquesina de l'entrada també d'un bonic disseny.

La residència vista des del carrer Melilla.

↧

Farinera i Casa Teixidor. Girona

September 29, 2013, 12:39 am

≫ Next: Torre Ignacio Portabella

≪ Previous: Casa Rialp

''Fins i tot les teulades i la cúpula seran blanques ¡Tot nevat! Vull que sigui realment la casa de les farines''. Rafael Masó i Valentí

Carrer Santa Eugènia, 42. Girona

L'industrial Alfons Teixidor encarregar,l'any 1910, a l'arquitecte gironi Rafael Masó i Valentì una de les obres que es convertiria en la mes emblemàtica de l'arquitecte i la més representativa del modernisme a la ciutat de Girona. L'obra està integrada per l'habitatge de la família Teixidor, el cos d'oficines i les naus industrials, destinades a farinera i magatzems . La funció de l'edifici es revela des de l'exterior, tal com va deixar escrit el mateix arquitecte, ''Fins i tot les teulades i la cúpula seran blanques ¡Tot nevat! Vull que sigui realment la casa de les farines''. Les peces de majòlica ( ceràmica amb un acabat vidriós especial) blanca del taller d'Antoni Serra i les escates dels germans Coromina permeten a l'arquitecte materialitzar aquestes paraules. Fou construït en diverses etapes per un jove Masó a finals del modernisme, amb influències de Gaudí, de Makintosh i de la Sezession vienesa. Els pinacles arrodonits en forma d'espigues de blat, els revestiments de rajola blanca i el color blanc de les façanes abans de la restauració, al·ludeixen directament la idea de muntanyes de farina.

Ha estat restaurat fa pocs anys i actualment és la seu de l'empresa editora del diari El Punt.

Detall del fanal blau i l'acces a l'antiga vivenda dels Teixidor

La majòlica (ceràmica amb un acabat vidriós especial), present en tot l'edifici.

Els vitralls de Rigalt

La pedra de la planta baixa, amb diferents jocs de formes i textures d'acabat

L'estucat de la resta de paraments, sobre el qual destaca la rajola blanca, amb nombroses formes, relleus i detalls decoratius.

Actualment és la seu de l'empresa editora del diari El Punt.

Molt a prop d'aquí, l'industrial Alfons Teixidor també li va fer l'encàrrec el 1918, al mateix arquitecte, la casa Teixidor.

CASA TEIXIDOR

Carrer Santa Eugènia, 19. Girona

Casa Teixidor de l'arquitecte Rafael Masó i Valentí (1880-1935).

Coneguda popularment com "Casa de la Punxa", en referència a l'element més contundent de l'edifici, la torre del xamfrà, va ser concebuda com un bloc de pisos de lloguer que formava part d'un conjunt de naus i dependències de la Farinera Teixidor. La torre amb coberta d'escates de ceràmica vidriada és una reminiscència modernista, estil superat a la resta de la construcció, que es caracteritza per l'avantguardista simplificació formal en el tractament de la façana.

L'adquisició per a seu pròpia del Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona, el 1979, va comportar la restauració del malmès edifici.